Fotos diversos autors
Cliqueu damunt la imatge per veure mes fotografies
Els inicis de CamiMecres i algunes sortides
Florenci o una assegurança a tot risc
Tot i que porto poc temps en aquest gran grup, dedicat al noble ofici de caminar i en dimecres, d’entrada destacaria un atractiu inicial d’aquest personal tan divers: ser capaç de crear i mantenir durant 10 anys -i des de la pràctica senderista setmanal- un nou terme lingüístic: CamiMecres. En aquests temps és un èxit en la ja llarga existència vital de tothom, un més entre gent de tota classe i condició, unida en els camins i respectant sempre opinions, manies i criteris personals de tot tipus i condicions.
Dit això, voldria mencionar la unió de forces en la diversitat d’idees, la germanor, l’acollida i l’acostament. 10 anys són pocs per a caminants veterans amb ganes de vida, potser també arrelats i practicants del nou terme: Viejoves. Ho practiquem amb ganes i amb un futur a saber com. Segur que positiu, esperançador i mirant cap endavant. El passat diumenge li deia la periodista i escriptora Maruja Torres a Jordi Évole en La Sexta TV que una persona vella avui ha de demanar tres coses: sostre, menjar i pensió . Jo afegiria una altra proposta: camins, senders, bastons, vitalitat i un bon dinar com aquest, agraint a l’Antoni Bartomeus l’excursió, la cura, les informacions i la proposta d’aquest fantàstic dinar en el restaurant La Granja de Vacarisses, en la millor companyia,
També voldria fixar-me en algunes persones en concret, apreciades elles y també la resta de membres de CamiMecres.
Hi ha una persona que té el Parc de Sant Lllorenç del Munt i Serra de l’Obac enregistrat en el cap. La resta de Catalunya també li cap en el seu cap. Que respon a tots els interrogants, disposa d’un algorisme cerebral que interpreta les rutes i les reprograma en cada moment, si cal. Que sap esperar, ajudar, coordinar, estar pendent i preveure qualsevol necessitat. I si alguna persona té presa, refà tot perquè tothom no pateixi i arribi a temps al seu compromís. A més, és una assegurança a tot risc: mai et deixarà tirat, mai quedaràs sense cotxe, sempre podràs repetir la ruta seguint el seu lema: Camina i rebenta però sense que la segona paraula sigui veritat del tot, compartint rutes en les seves xarxes socials i ajudant a gaudir als altres gratis, als que vulguin aprendre amb el seu wikiloc i la seva personal redacció dels recorreguts.
I un detall: Florenci i sus chicas mostren molt potencial i atractius. Deu haver una química que genera addicions.
El meu sincer reconeixement, admiració i agraïment al gran Florenci Oliveras. I que consti i que li quedi molt clar: dites aquestes paraules per un representant del gran i estimat grup de GRMANIA. Per molt que li pesi al Florenci!
I no voldria oblidar-me de la resta de gent fundadora d’aquest grup, el 30 de gener de 2013, uns presents aquí: Carmen Nieto, Josep Ferrer i Paco Ortega; d’altres, absents ara però també presents en el nostre pensament.
Aprofito per agrair al Paco Ortega les seves convocatòries, bonhomia I esperit de superació. Sempre completa les etapes i sempre vigila que ningú quedi al final... perquè el final sol ser ell.
Què més volem? Sí, una llarga vida a CamiMecres. I que caminar amb gent tan interessant continuï, oberts sempre a d’altres persones que enriqueixin encara més aquest gran grup humà.
Visca CamiMecres!
Llarga vida a Camimecres!
I moltes moltes ganes de seguir InFlorenciats!!
Evaristo
Anàlisi tècnica de la sortida
Track de la sortida
|
IBP : Anàlisi=54 |
Perfil de la sortida
![]()
Cliqueu damunt el gràfic per a veure l'anàlisi
No hay comentarios:
Publicar un comentario